Yarnbombing en la Fundació Joan Miró


Después de un mes de preparativos, estoy muy orgullosa de poderos enseñar el resultado del Yarnbombing que hicimos con IFIL en la Fundació Miró.

Con motivo de la World Wide Knitting in Public Day aka WWKIPD empezamos la semana (o el mes) de las mega actividades de tejer en público. Por ello decidimos junto a la Fundació Miró hacer un proyecto en común que integrara las facetas artísticas y knitters. Esto sirvió para presentar en sociedad la nueva estructuración de la exposición permanente y una de ellas es la téxtil, ahí es dónde entrabamos nosotras.

El objetivo era inundar la Fundació Miró de tejedoras y forrar de lana fachada, árboles y esculturas.

Así que nos juntamos el pasado sábado para pasar una mañana de lo más crafter.

Habíamos hecho convocatoria des de la tienda para recoger muestras y estamos muy contentas con el resultado y lo mejor es que nos llegaron maravillas cómo ésta, mirad éstas burbujitas de ganchillo,no os encanta cuando el ganchillo y el amigurumi se funden?




Juntamos piezas más grandes y las trabajamos desde el suelo para poder forrar después en la fachada.




Cómo soy una lianta, conseguí engañar a los visitantes que habían venido a ver la exposición para que colaboraran con el Yarnbombing, me encanta la foto de esta família al completo tejiendo.




La escultura: Personatge tampocó se escapó del tuneo lanero.




Para mi, la favorita es esta escultura que se titula: Dona asseguda en una cadira i un nen del 1967, quedó fantástica.




Y así es como luce la fachada de la Fundació Miró ahora mismo, si lo queréis ver en directo no tardéis mucho ya que el 28 de Junio lo retiraremos para mandar todas esas mantas a una ONG.





Podeis ver más fotos aquí.

Si quereis ver todas las actividades que hacen este mes echad una ojeada aquí :

KNITTING STORIES Mitjons que expliquen històries


 A vegades em sorprén com les peçes fetes a mà t'expliquen com les van construir, cada punt, cada detall expressa el caràcter de la persona que l'ha fet, el temps que hi va dedicar i al cap i a la fi l'amor que hi va expressar en forma de punt, detall o puntada. Per a mi, que cuso i teixeixo és molt important valorar la part artesanal que implica tot el que està fet a mà, m'encanta veure com estàn fetes les coses perquè sé el que costa que et quedi bé, igual o fins i tot perfecte.

Quan veig peçes fetes a mà no me'n puc estar d'admirar-les i fotografiar-les per deixar constància del valor que ténen. Per això inauguro aquesta nova secció del blog KNITTING STORIES en honor a totes les peçes a les que algú va dedicar el seu temps a fer.

Aquesta és la història d'uns mitjons dels anys 40.

Tot parlant amb una coneguda dels meus pares li vaig comentar que jo feia mitjons i em va explicar que la seva mare també n'havia fet moltíssims, per nostàlgia en guardava un joc però la majoria els havia llençat.

Jo li vaig dir que m'encantaria veurel's i varem quedar que me'ls portaria.
Em pensava que em trobaria amb uns mitjons bàsics i normalets però aquests tenien detalls molt interessants.


Estaven fets amb un fil de llana molt fina, com que tenien els seus anys i els havien fet servir molt estaven una mica enfeltrats, però en prefecte estat. El canalé era retorçat i per això es marcava molt.

El taló constava de la llengueta i després unes disminucions que feien la corba cap abaix. Per continuar en direcció perpendicular, havia aixecat els punts.


 La puntera és el que més em va agradar ja que tenia quatre llocs per fer les disminucions i com que estaven fets en circular quedaven en espiral.


 Tota una relíquia, i un plaer poder fer-ne les fotos i el post. Moltes gràcies Neus!

      
#knittingstories #enerbyknits #knit #socks #